Olivera de 1.702 anys, la més antiga de la Península Ibèrica d’entre les datades. Forma part de la “mar d’oliveres Farga” més gran del món, que ocupa una gran extensió entre el Montsià i el Maestrat. L’olivera de la imatge està situada al terme municipal d’Ulldecona, al límit amb el País Valencià.
Senyor Molina,
He vist amb estupefacció, esfereïment, escàndol i indignació el programa “Espai Terra” del proppassat divendres 13 de maig, on donàveu cobertura i legitimàveu el fet d’arrencar delicadíssimes oliveres mil·lenàries del seu hàbitat natural per a trasplantar-les a jardins privats. L’esperança – que no la certesa – de que sobrevisquin (la majoria moren abans de 15 anys) no és cap “segona oportunitat”, com vós i altres l’anomenàreu, per a aquests éssers majestuosos i venerables. És un crim contra la Terra, o sigui contra tots nosaltres i contra els nostres descendents. També és una profunda manca de respecte als nostres avantpassats, que les han cuidat durant desenes de segles! I el propagandista d’aquests crims n’és culpable d’enaltiment.
Senyor Molina, hi ha algunes coses que no tenen preu. De fet en són moltes, per bé que el discurs dominant vulgui fer creure que tot en té. Aquests exemplars, testimonis vius de la història de la natura, no són de cap manera objectes d’intercanvi i, per tant, són intocables. Pertanyen a la Terra, al lloc on els ha vist créixer, molts d’ells durant prop de dos mil·lenis. Han estat plantades per als fills, per als néts i els besnéts, que els han cuidat durant més de 50 generacions.
Cinquanta generacions! I vós els hi voleu donar una “segona oportunitat”? Qui us heu pensat que sou?
Que hi hagi éssers humans que no tinguin escrúpols ni amb si mateixos no us autoritza a presentar ni a compradors ni a venedors d’éssers tan valuosos com si estiguessin fent una activitat econòmica estàndard. Ben al contrari, el que us pertoca és mostrar que estan traficant amb un patrimoni de la humanitat, per a molts el més valuós entre els éssers vius no humans.
No és una activitat respectable, i vós hauríeu de saber-ho. Altrament, no sou digne de presentar un espai televisiu sota el nom de “Terra”, i menys celebrant-ne el fet pel motiu espuri i efímer de que ara tenir oliveres mil·lenàries al jardí de la mansió “està de moda”: el que hauríeu de fer és demanar a Catalunya la promulgació d’una llei que, com per exemple la del País Valencià, prohibeixi aquestes activitats. Enlloc de publicitar-les descaradament i de mostrar l’espectacle pornogràfic d’un viver, més semblant a un cementiri, de centenars d’oliveres completament escapçades llestes per al consum sumptuós. És això, per a vós, l’economia “verda”? Ho és per a TV3?
En el mateix sentit, no val adduir com a excusa avantatges oportunistes obtingudes per part del patrocinador fòssil de l’espai, Gas Natural, ni del “viver” en qüestió. Per cert que Gas Natural, fins no fa pas gaire, atorgava credibilitat a negacionistes climàtics de pro. Es una empresa líder, sí, sobretot en greenwashing. Juntament amb Repsol, el patrocinador dels vostres pronòstics diaris.
Greenwashing que, pel que veiem cada migdia, compta amb la vostra inestimable col·laboració i propagandisme.
Aquestes oliveres, aquests éssers magnífics i imponents, senyor Molina, no necessiten cap “segona oportunitat”. El que necessiten és que els deixem en pau allà on són, junt amb els seus companys de també llarguíssima vida, amb qui es comuniquen des de fa segles, almenys a traves dels fongs. Vós hauríeu de ser-ne conscient, hauríeu de conèixer la vostra responsabilitat pública – que la teniu i molta – i hauríeu d’exercir-la. Enlloc d’això, en legitimeu la mercantilització i l’espoli. És imperdonable, perquè vós coneixeu perfectament el fort poder de conformació d’imaginaris que té la televisió.
Està clar que no enteneu el valor que això té, valor que no es mesura en diners ni es reflexa en cap preu. Altrament, no puc creure que hagueu fet una atzagaiada d’aquesta magnitud. O si, i ho feu igual?
Senyor Molina, ja en tinc un fart de vós. Porteu anys emprant recursos retòrics per a esmorteir i aigualir la severitat del canvi climàtic, fent veure que aquí no passa (gairebé) res, i veniu a dir que a tot s’hi adapta un. L’atribució al canvi climàtic i als combustibles fòssils de la creixent intensitat i freqüència dels fenomens meteorològics extrems que reporteu és sistemàticament vorejada amb habilitat per vós a tots els espais on participeu, per molt que està clar que en coneixeu prou bé les dràstiques conseqüències, els motius causals i els factors responsables.
Vós vareu organitzar l’any 2012 un debat a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona on permetéreu que intervingués un negacionista celtibèric de pro, de nom Anton Uriarte. El deixàreu dir tota mena de ximpleries, i varem haver de ser altres els qui, des del públic, objectéssim la farsa intel·lectual que aquell home estava representant a seu tan noble, i que vós amb prou feines confrontàreu.
I ara em sortiu amb això. Vinga home!
En conseqüència, us agrairia que tinguéreu informats els lectors d’aquest bloc del curs dels esdeveniments respecte a la vostra relació amb, i dependència de, Gas Natural i/o Repsol. Sobretot a partir del moment en què, a través d’aquesta missiva, sou inequívocament conscient del dany perpetrat.
Atentament,
Ferran P. Vilar
Ecologistes del Sénia
Moltes gràcies del seu comentari. Quan vam plantejar el reportatge ja vam preveure que hi hauria persones que hi estiguessin en profund desacord. Malgrat tot, vam decidir seguir endavant perquè des del programa no volem defugir parlar sobre temes que són realitat i que tenen punts de vista diferents. A l’Espai Terra hem tracta diverses vegades el tema de les oliveres al territori, hem parlat moltes vegades de les oliveres mil•lenàries de La Sénia, i hi hem anat a fer reportatges diverses vegades, fins i tot ens han premiat per fer-ho. La realitat, d’altra banda, és que hi ha oliveres en terrenys privats que són explotacions que canvien d’orientació, i els seus propietaris legítimament poden decidir dedicar els seus terrenys a algun altre tipus de cultiu que els permeti guanyar-se la vida. Ens ha passat també quan parlem de caça o de pesca, o de gestió dels boscos i mostrem imatges de tala d’arbres i gestió forestal, que hi ha persones que se senten profundament ferides i senten que el programa no està complint els seus objectius. L’Espai Terra és un programa de geografia física, que mira el paisatge i la natura però el relaciona amb la realitat de l’envolta i no l’amaga.
Nosaltres creiem que hem de mostrar la realitat del nostre territori, amb els clars i les ombres i donar arguments per al debat. Agraïm la seva aportació en aquest cas.
Respecte a mi mateix, fa molts anys que em dedico a explicar i a mirar de prevenir el Canvi Climàtic. He estat l’expert de la Unió Europea que ha presidit la seva xarxa de Comunicadors del Clima i he organitzat nombrosos congressos i conferència a nivell internacional i local sobre el tema. Entre ells el que vostè comenta amb Alumni UB ( aquest any arriba a la seva cinquena edició amb un debat sobre els valors a la societat actual, inspirat en l’encíclica Laudato Si, i el nom ” La ciència no podrà arreglar-ho tot, cal un debat de valors” ) en aquestes jornades, com en totes les que organitzem, ens agrada sempre que hi hagi el màxim de debat i que es vegin les posicions a vegades enfrontades sobre els temes. Deu ser per la meva condició de periodista o de científic, però crec fermament que les persones tenim dret a saber per poder prendre les nostres decisions en llibertat.
Ho sento Sr. Molina, no puc estar més en desacord amb vostè. Pel què fa el tema de les oliveres, em sembla que el dret que vostè esmenta del propietari circumstancial (estem parlant d’oliveres mil•lenàries) no hauria de prevaldre sobre un bé patrimonial tan destacable i amenaçat com són aquests elements amb una càrrega històrica tan gran, que han persistit fins als nostres dies com a testimonis no d’un moment, sinó d’ un llarg període que abasta una bona part de la nostra història, i que conformen, pel sòl fet d’haver sobreviscut a un innombrable seguit de penúries, un bé comú de tots i totes. Vostè defensa el principi d’informar de tot sense defugir temes delicats, però vostè sap prou bé que en els detalls hi ha la clau del missatge, i que rarament hi ha missatges sense pretensió. De fet, crec que el seu programa ha de tenir una pretensió clara cap a la preservació del bé comú com a pilar de la societat que volem. Des d’aquest punt de vista, trobo lloable que vostè i el seu equip s’atreveixin a tractar aquest tema controvertit però, en la meva opinió, és totalment desencertat l’enfoc (la suposada “segona vida” ja és tota una declaració d’intencions). Desconec la regulació que aplica al manteniment i conservació d’aquests exemplars tan excepcionals com a patrimoni de tots i totes, però el que em queda clar és que si a data d’avui és possible malvendre aquests exemplars i condemnarlos a un final tan indigne com el jardí d’un xalet o una rotonda ( i això en el millor dels casos), alguna cosa estem fent malament en la conservació d’aquest patrimoni. De la mateixa manera que hi ha valors culturals històrics i artístics que estan necessàriament lligats a un tros de terra i suposen en molts casos càrregues escripturals i gaudeixen de lleis que els portegeixen de la seva destrucció per part dels legítims propietaris, cal començar a veure el patrimoni natural també com a un bé veritablement patrimonial no només sobre el paper, sinó integrat veritablement en la consciència col•lectiva (en aquest cas el valor és natural, però també històric, essent aquestes oliveres història viva del lloc on les van plantar i no d’un racó de món fagocitat per la bombolla immobiliària). Cal que les oliveres, però també els nostres alzinars, pastures, fauna i flora excepcional passin a formar part del selecte conjunt d’elements identitaris que tan aferrissadament defensem els catalans amb ungles i dents quan ens toquen els nassos (la llengua i els símbols sense anar més lluny). Malauradament això encara no passa, amb l’agreujant que nosaltres mateixos, i en particular persones com vostè, des de la seva situació privilegiada quan a capacitat de difusió a l’opinió pública, som els primers en promoure que es malvengui i denigri aquest patrimoni excepcional. Sí, senyor Molina, les oliveres mil•lenàries del sud de Catalunya, també són identitat, i moltes coses més.
Pel què fa el confrontament d’idees com a base del lliure pensament que es desprèn del seu darrer paràgraf, hi estic completament d’acord però no es pot aplicar de forma universal. Un dels límits que per a mí son més clars és el cas de les evidències científiques on l’opinió lliure governada per ideologia, sensacions, intuicions o emocions senzillament no hi té cabuda. No tot és opinable, com vostè bé sap. Al meu entendre no pot ser que persones amb responsabilitats tan grans a l’opinió pública com vostè promoguin un debat mort al néixer, al menys en el marc científic, que és el marc que li pertoca, donant cabuda a opinions tan contràries als principis del consens científic com la negació del canvi climàtic. En aquest cas i segons la meva opinió, no es tracta de respectar opinions confrontades, i si vostè de debò té la vocació científica que s’atribueix en el seu missatge, segur que ho entendrà. La seva visió em sembla prou imprudent i en mans de persones com vostè està la responsabilitat d’eradicar postures tan perilloses com els corrents negacionistes del canvi climàtic, però també el creacionisme més antagònic (prou viu malauradament a altres països), alhora que el sitúa a un pas de la futurologia.
Soc seguidor i simpatitzant de l´espai “el temps” de TV3 i estic d´acord amb el que diu en Ferran sobre els comentaris que feu en la prediccio metereorologica parleu del canvi climatic. sembla que esquiveu parlar de la seva importancia.
Ya está bien de destruir la naturaleza, lo mejor de ella además.
Vean la pelicula “El Olivo” de Icíar Bollaín, si tienen dudas al respecto despues de verla, haganselo mirar.
Sembla mentida que un programa que es pretén seriosament divulgatiu hagi fet apologia de l’espoli d’oliveres… Al País Valencià, on tenen una llei de protecció d’espècies arbòries des de fa 10 anys, aquest programa hauria estat denunciat…
Ja he vist el programa sencer i em sembla una autèntica vergonya. Com diu el senyor Ferran.P. Vilar, és veritat que la majoria d’oliveres en ser trasplantades (i més si són antigues) no sobreviuen a llarg termini, i encara que sobrevisquessin no deixa de ser un crim cultural ja que aquestes oliveres porten aquí des de fa segles. El crim és doble: cultural i natural. Olea europaea és una “espècie al·lòctona” ( el seu origen està en la conca asiatica mediterrània) que porta vinculada als nostres sistemes agroforestals durant milers d’anys…tan vinculat a la nostra història i ecosistemes que pràcticament ja es considera una espècie autòctona de la península (tot i que el seu origen està en asia menor), això que vol dir? Doncs que no és una espècie invasora, és una espècie naturalitzada que causa molts beneficis en relació a la biodiversitat (especialment per a les aus), a part que és una espècie apta per a la reforestació i suporta molt bé la sequera.
El més greu de l’assumpte, és que a sobre ARRANQUEN els exemplars més vells en cultius abandonats. Aquests cultius abandonats són pràcticament boscos madurs i un ecosistema madur sempre tendeix més a l’equilibri i l’augment de la biodiversitat.
Em sembla incorrecte la resposta del senyor Tomàs Molina: tot es redueix a la propietat privada i al que el propietari vulgui fer, i no em val l’argument que el programa vulgui retratar la realitat amb freda objectivitat (que encara que així fos, ser objectiu en situacions injustes és incorrecte) doncs l’amabilitat, el bon rotllo, els comentaris (fins i tot la música) presents a l’hora de tractar l’assumpte inciten fer una valoració positiva que en cap moment dóna peu al debat respecte el que s’està fent.
Tot això hauria d’estar regulat per llei. Fàstic de capitalisme.
Efectivament. Ies decisions “en llibertat” es poden prendre quan hom està perfectament informat. Clarament no és així, apart fins i tot dels recursos sonors i visuals pensats per a estobar l’espectador
I efectivament, l’ésser viu a respectar és el camp, “la mar” d’oliveres. És un organisme amb totes les característiques de tal cosa. Més doncs encara cal cuidar els components més majestuosos i fràgils d’entre ells.
Completament d’acord amb Ferran i Singularitat, el valor sembla que no és el mateix per a tots. Éticament, Espai Terra, enfoca el tema com a practica acceptable dins del àmbit comercial. Bè, es un comerç especulatiu inmoral completament; les dos parts (no tenen ni un mínim de sentit comú (el programa tampoc)), doncs, mostren no coneixer res del valor cultural i biològic de la olivera. El comprador per voler tindre posessió d’un esser viu de segles de vida, simplement amb uns quants euros; el qual ha sigut capaç de viure (i molt bè) gracies al seus recursos propis en comunicació amb els seus cuidadors, creant un vincle de respecte i creativitat. I el venedor, per voler aprofitar-se de les necessitats del pagès i de la manca de defensa del arbre.
Els arbres aniran morint poc a poc, tots ho sabem, però, la impotencia del sistema, en el que tot es pot comprar o vendre ens deixa paralitzats. La objectivitat, no la veig per cap banda. Simplement, es recolza des del programa aquesta pràctica.
Si fessen un programa amb traficants de dones,
deixariem parlar nomès als traficants, tambè?
Be les coses son com son ,a tv3 tots els anys es fa la marató algo que hauria de fer enveja , hi tinc constància de que sempre s’ha vetat la presencia de Josep Pamies lo qual indica la manipulat-cio a la que es sotmesa , per par de les multinacionals que son les que acaben posant els diners.
Perdón si pregunto algo que ya ha sido respondido en este blog, pero hay algo que me preocupa.
Cuando se prohibieron los vuelos comerciales después del 11-S, la temperatura subió 3 grados en USA. He leido que si dejasemos de quemar combustibles fósiles, la temperatura del planeta subiría 8 grados porque la atmósfera se volvería más limpia y dejaría pasar más luz.
En la web ourfiniteworld.com una de las cosas que explican es que la economía mundial cada vez está peor, y que cada vez es más costoso extraer combustibles fósiles. En otras palabras: nuestros motores se van a quedar sin gasolina y nuestras calderas sin carbón, no porque se agoten los combustibles fósiles, sino porque no tendremos dinero para pagar el coste que supone extraerlos.
Ella apunta que el colapso en la produción energética global ha empezado ya en el 2015.
Me estoy imaginando que dentro de solo unos años reduciremos drásticamente nuestro consumo de combustibles fósiles, con lo cual la temperatura global subirá unos 8 grados, y me estoy acojonando solo de pensarlo.
Me estoy acojonando porque yo antes creía que el cambio climático sería algo que llevaría décadas o incluso generaciones. Ahora estoy empezando a pensar que lo mismo ocurre en cuestión de años.
Antes pensaba que mi principal problema era sobrevivir en una sociedad en estanflacción, y ahora me estoy dando cuenta de que la situación es muchísimo peor.
¿Qué opináis al respecto?
Tico esto es muy offtopic aquí. En todo caso veo que tienes claros los conceptos pero no las magnitudes, que son claramente exageradas. Pero el cambio climático se puede producir en cuestión de años, si, o menos incluso.
El asunto del efecto de apantallamiento se trató aquí hace ya tiempo.
Un saludo,
FPV
Ya he mirado ese enlace y ahora mismo estoy viendo el documental del oscurecimiento global.
Perdón por seguir con el off topic y por preguntar algo que quizá ya ha sido respondido. Pero dado que el problema nos va a estallar en la cara en cualquier momento, creo que hay que empezar a poner soluciones ya mismo. Y solo se me ocurren dos:
-Crear una especie de gobierno utópico global (Dicho gobierno estaría inspirado en la liga de naciones de Kant)
-Sálvese el que pueda (O sea: lo que viene tan bien explicado en el diálogo de los melios)
¿Tú qué propones?
Un caso que para mi es espectacular es el del mar menor. Era un ecosistema estable, y se ha ido a tomar por donde amargan los pepinos.
Dado que soy de Murcia, estoy informándome sobre si hay formas de salvarlo, y parece que eso ya no tiene marcha atrás. Parece que de tener un mar de aguas limpias y llenas de caballitos de mar, vamos a tener un mar de aguas fangosas donde nadie puede bañarse, y parece que no tiene marcha atrás.
¿Podría ocurrir una catástrofe en el ecosistema global? Si ha ocurrido en el mar menor, imagino que también puede ocurrir a nivel global. Solo llevará más tiempo. Pero al final pasará.
Lo más triste es la impotencia de no poder hacer nada.
Pues si Tico. De hecho muchos autores señalan que ya está ocurriendo.
Cuando digo que es espectacular, la gente necesita ver estos dos videos para saber a lo que me refiero:
Cada vez tengo más claro que las élites no pretenden salvar la sociedad. No tienen ninguna clase de plan al respecto. Es obvio que lo único que pretenden es salvarse a ellos mismos. Y los demás nos tendremos que morir.
Tampoco me extrañaría nada que tengan preparada alguna clase de ley marcial por si los disturbios se vuelven incontrolables y amenazan su seguridad.
Imagino que acabarán creando alguna clase de subsidio que será una miseria (como los que tienen en Brasil para intentar paliar las hambrunas). Y que si el subsidio no sirve para controlar las protestas, mandarán primero a los policias y luego a los soldados.